Mas Montilla: El Pacte del Liceu, un clam de ferum


Diuen, PSC i CiU i els seus fulls parroquials com aquest troç del Periòdico, que hi ha enquesta electoral. CiU obtindria un 24,4% dels vots, un punt menys que al juliol (25,3%). El PSC repetiria el 14,2% que anotava tres mesos enrere. ERC, amb un 7,4%, millora un punt i mig el seu resultat, el PPC està al 6,2%. La diferència entre republicans i populars, les dues forces que es disputen la tercera posició, era de més de dos punts al juliol, mentre que ara queda en poc més d'un punt. ICV-EUiA experimentaria una lleu baixada de 0'4% i es quedaria amb un 5,2% dels vots, mentre que Ciutadans guanyaria un punt més i se situaria en el 2%.

En l'apartat d'altres partits, els extraparlamentaris, es produeix la pujada més significativa: de l'1,5% al 4,2%. En aquest paquet s'inclouen forces independentistes, com Reagrupament i Solidaritat Catalana, però també Plataforma per Catalunya, UPD o el partit de Montserrat Nebrera. D'altra banda, una de les amenaces electorals, l'abstenció, també creix dos punts (del 7% al 9%).

L'enquesta és rara de collons. En primer lloc, si puja l'abstenció i l'únic que "baixa", CiU, ho fa amb 0'9%, junt amb un 0'4% (equivalent a un enqüestat de diferència), no s'entén: D'on surten el 1'5% al 4'2% dels "extraparlamentaris" i una pujada del 1'5 d'ERC més 2'5% que es dedueixen del PP? I la abstenció, per descomptat no serà del 7 al 9, ans del 50% com a poc segons s'ensuma.

CiU, amb un 24'4% dels vots, tot i la llei electoral que dona escons al conills dels terratinents de Lleida i Tarragona, no sé com podria governar sola. Amb l'ajut d'ERC, difícilment. I si el cerca del PP, adeu al Puicercós.

Sumar un alioli tipus SC, PpC, PP, UPD + Reagripament amb la Montse i dirigit pel Mas (en el molt dubtós cas que algú apart d'en Laporta arribi a treure un escó, que l'inversió hi compta) fa més de riure que altre cosa.

Així doncs, com tampoc el PSC es menja res, ni amb ERC -ni menys amb un viatge amb l'PPAlicia al país basc- i, si a cas, amb ICV-EUiA i altre maleït tripartit de quatre, la cosa pinta molt gris fosc, molt fosc. I el miracle que espera la dona d'en Montilla també s'el ha de repartir amb els altres menjaciris del Parlament, inclosos els Ciutadans de qui pagui, els reagrupats i els de dalt cercant el Puig, el pirata Jack i el lloro, la Nevera, PaPaCamacho, i Mas Duran, tota Lleida... Hi han moltes confraries a can beneit.

Perque l'única postura "raonable" fora deixar a en Mas passar a l'història com altre de la saga Pujol i política de clients, aprofitar perque manegui com fins ara institucions, papers i proves, testimonis, judicatura i al cap de Roma quan cal, i passar pàgina, o millor enciclopèdia, de tot lo robat, conspirat i guanyat al negoci sociovergent tan ben montat i que el tripartit va fer treure -amb l'ajut inestimable de certs jutges poc entregats a la causa- de sota les catifes, després de 30 anys de corrupció institucional generalitzada.

No és casual que tots els mitjans de CiU i cía es dediquin en les últimes setmanes, amb ininterrompuda insistència que al cas Pretòria "en realitat no hi ha cap delicte".

L'AVUI, El Punt, TV3 amb l'entrevista a la Parlon, on com bona estudiant repetia -sense mirar ni en Cuní ni a càmara i amb els ulls mirant a taula- el mateix discurs que dies abans es repetia -des de el CiU de l'Empordà, a sa fotocopia de Girona, la ACN mare de tots els de CiU, o els grans ja citats. I també l'impresentable demagog de CiU al seu Canal Sostres Català, on s'atrevia a aprofitar una entrevista amb Jordi Miralles per a vindicar l'inocència de la banda de xoriços. Sort que en Jordi té sang freda i va passar d'ell i la manipulació dissenyada pels llepaculs de la cosa.

Incloint també els últims dies entrevistes amb el dolgut Buenaventura Muñoz des del seu exili daurat al Turó Park, similar al dels seus mestres Millet, Macià, Alavedra, Montull, Calzada, Vilajoana, Duran i Lleida, Sánchez Llibre, el papà d'en Mas...

I el cas del port, amb la Fundació Catalunya Oberta, o la Trias Fargas -ara Catdem-. O la ruina de Caixa Girona-Calzada-Pujol i caixa Catalunya-Narcís Serra, mentre La Caixa -que es va vendre la Colonial a preu d'or i va fer petar la bombolla que ella havia començat a organitzar en els jocs olímpics d'en Samaranch vivaFranco-, s'ho menja ara tot a preu de rebaixes, i acabarà menajnt-se les ara fusionades que tenen un forat immobiliari que fa por,

Així, el deliri aparent de Montilla al Liceu no era més que la proclamació d'un pacte del Liceu, entre els senyors que ho són, els que paguen per fer que ho són i els que ho volen ser. Per a que tot quedi com abans d'aixecar la catifa.

I amb el compromís fet a la lògia -a la memorable Nit d'Òpera- de que CiU, junt amb PNB i CC, és a dir, la dreta perifèrica, donaran els vots a en Zapa perquè continui la tasca de desmontar el precari estat del benestar, mantingui els salaris congelats, com ja li recomana altre cop l'empressariat i els funcionaris diligents amb els diners dels altres, i col.labori eficaçment en l'establiment del Quart Reich, amb capital a una Brusel.les de parla dutch-flammisch, que sols entengui na Merkel. Total, ja hi ha prou amb que ho entengui qui prem el botó i mana.

Mas al poder, amb la pinça famosa de "votem junts i diem que són els altres". Fem el que ens roti i els mitjans, els seus mitjans a sou, diran el que calgui dir, com fins ara. Total, els que ja no s'ho creuen, no voten, o voten als inagotables roig i verds, els únics capaços de guardar les espases i treballar de cara al present i el futur i sense res que amagar del passat de cara a la ciutadania.

Però, al PSC i Ciu, només els cal que, com a cal patró Obama el salvapàtries segons Noruega la nazi, votin un 20 ó 30% dels creients, ignorants i corromputs a sou. Ja hi ha prou per atracar de nou el país i vendre'l a qui pagui bé. A les Caiman de la regna britànica i cosins estan amb la boca oberta. El negoci funciona així.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Las más caras máscaras de Mas, de rebajas

Kázaros y cátaros: La historia oculta por las tres religiones del libro

Opus, Pujol, Molins López-Rodó, Millet...

La Solución Final: ¿Verdes o nazis?

Millet 1972: Pujol, Banca y Renta Catalana, BCI...

Las cristianas mentiras sobre la rebelión de los moriscos de las Alpujarras

Druidas, bardos y el alfabeto de los árboles

La pasión, muerte y renacimiento de Attis

Glosario de los dioses latinos: Faba-Mysteriarches

Los tres reyes, los magos y el libro de Set